Perquè mai sé qui ets
i sempre estàs al costat?

Em vigiles i no em pots controlar,
quin serà el pròxim pas?

I ara t'enfades i em recrimines
el que ni tan sols es pots evitar?

Ens hem rigut de gust avui,
però et trobo a faltar.

Què és el que no coordina?
Què fa que cada lliga porti cap a l'altre costat?

M'estic adormint i ho saps.
Són només ganes de posar alguna cosa en clar.

I aquí estem,
in medias res,
que tampoc rima.

Sempre en l'intent,
buscant un infinit
que tampoc no arriba.

No em retreguis les paraules,
que haurien hagut de fer sintonia.

Són formes informes que s'entrellacen,
i que el teu dubte esquiva.

No vull més de tu que la melancolia,
que em camufles amb alegria,

I ens atrevim a parlar del que és cert i falç,
sense encara saber
quina va ser aquella casualitat,
que ara,
tant de temps passat,
anomenem qualitat.