Hores extres

Un cigarro
Un cigarro i punt. 
I hem poso a fer fum

Vaaa, deixa’m una estoneta.
Et prometo que això em centra.
I tindré temps per fer tota la resta.

No em vinguis amb excuses ara.
Sabies el que seria quan em vas conéixer... 
i ara què esperes?

No, no ens discutim, siusplau.
És que em poso així perquè necessito una caladeta
Ja veuràs com després d’això tot va a millor.

Vava, confia en mi!
Ja saps que el món està ple de merda.
Si no et contamines et dóna l’esquena

Mira, veus?
Amb aquesta xerradeta ja hagués pogut sortir,
fer un piti,
i tornar a la feina.

I ara què, a fer hores extres?

Totes les ciutats haurien de tenir estiu. Els carrers, quan l'horari encara no està envaït per estrangers, agafen la solitut de fa un temps. Viatjar sembla un fenòmen de la imaginació o un drecera a la memòria, a aquella remor de la ciutat que es prepara pel dia, que s’hagi quedat a la infància quan el carrer era com casa teva, tan gran. Quan alces la mirada a l'estiu, desaceleres de cop el caminar i mires els balcons i les pedres, que ha plogut o que la xafogor ha deixat aquell remor ennobulat sobre la vista que et separa de la resta del món, de la feina, del dia i d’ara mateix. I tot està tancat, esperant un mes en què al caminar ja no veurem res. Però ara les reixes adrecen un altre cop a sentir la ciutat com a teva, com si poguéssis tornar a comprar el pa i li demanessis a la Rosa pel seu nom i ella et donés records per la mare. I creues sense mirar el carrer, casi es podria fer correns, i tens la sensació de què el temps ha congelat tot allò que havies oblidat i et preguntes, perquè, perquè tot quan ha canviat tant sembla per un moment que pugui ser igual. Així que quan surts, un altre dia, de treballar, i la ciutat està ja fosforita amb els colors de la gent, penses que demà, potser, les coses tornaràn a fer mil voltes, però que un dia al mati, quan sortis al carrer, sabràs que aquell moment podria ser com quan tenies 6 anys.

Quan bufa el vent

Fa uns anys, quan encara el temps es podia aprofitar per la nit, vaig passar-me més de dues hores xerrant amb un islamista convençut. Encara sabia menys que ara, i em va sorpendre molt la seva teoria que al món hi havia massa gent perquè la terra no donava recursos per a tots. Fins i tot em va arribar a dir que hi havia qui creia que les guerres eren positives, una via d'equilibri natural del cosmos... Més enllà que hi han paraules que no tenen raó de ser, últimament m'he adonat que la idea està més estesa que als cercles radicals. Parlant amb una amiga fa pocs dies em va comentar el mateix. I ara ja comença a escandalitzar-me el tema.

Seguir leyendo »

Perseguir la Telma

Té gràcia perquè fa dos dies vaig publicar un blog sobre la intimitat i ara ha sortit el judici de la Telma Ortiz. Per més que cregui que servirà de poc, aquest cas no s'hauria ni de plantejar, hauria d'estar prohibit perseguir a algú sense la seva autorització.

Seguir leyendo »

Pública i social?

Si una cosa hauria de preocupar avui dia és la televisió. Es podria dir que ara és on existeix l'àmbit públic. Per més que la premsa escrita s'escarrasi en l'anàlisi, la televisió té una funció encara més important: que es pot veure en familia. I per més que tothom té idees pròpies, sempre es fan més reveladores quan les comentes. Així que és un bon moment per contrastar, matisar i fins i tot, per fer entrar en raó. Amb el text, que de per si ja és pesat, costa més de saber amb qui tens afinitat.

Seguir leyendo »