Perseguir la Telma

Té gràcia perquè fa dos dies vaig publicar un blog sobre la intimitat i ara ha sortit el judici de la Telma Ortiz. Per més que cregui que servirà de poc, aquest cas no s'hauria ni de plantejar, hauria d'estar prohibit perseguir a algú sense la seva autorització.



Una de les coses més gracioses que van sortir al judici és que els defensors dels mitjans alegaven que era una persona pública perquè s'havia aprofitat de la seva posició!! I que això ho digui un periodista... Però què ha fet aquesta pobre dona perquè cada dia tingui una càmera davant? Quan jo em referia a la intimitat és a tot allò que "s'aprén amb els anys", com encara diuen. Tot el que no s'explica, tot allò que fa que es moguin els fils invisibles. Però d'aquí a què tothom pugui ser "comidilla" del cor em fa por. Jo conec a uns famosillos por ahi i ja estic patint.

Suposo que amb les ànsies de protagonisme de la premsa és difícil entendre que algú no tingui gens de ganes de què el coneguin allà on va. O pitjor encara, que el comentin. Que s'estigui fent un judici és un indici del retard democràtic d'aquest país. No conec la jurisdicció de la resta, però segur que ja saben quines conseqüències té ser un personatge públic. I sinó que intentin olorar perquè la tercera germana va morir en circumstàncies sospitoses.