Pública i social?

Si una cosa hauria de preocupar avui dia és la televisió. Es podria dir que ara és on existeix l'àmbit públic. Per més que la premsa escrita s'escarrasi en l'anàlisi, la televisió té una funció encara més important: que es pot veure en familia. I per més que tothom té idees pròpies, sempre es fan més reveladores quan les comentes. Així que és un bon moment per contrastar, matisar i fins i tot, per fer entrar en raó. Amb el text, que de per si ja és pesat, costa més de saber amb qui tens afinitat.



Aquests dies ha estat sortint una informació als diaris, que ja és irònic, per promoure que la televisió pública no tingui publicitat. Part d'aquesta iniciativa és recolzada per les cadenes privades, que volen menys competència, però que argumenten que la pública està concebida com a servei social. Aquesta és una d'aquelles paradoxes en què un interés propi es converteix en un benefici pels altres. Però bé, ningú confiaria que es tirés endavant, i menys ara que fa poc que comencen a tenir reserves i fer diners. Però sí podrien aprofitar l'empenta que les privades li estan donant perquè les públiques marxin de la seva programació, i facin una de pròpia i diferent.

Si sumem els dos paràgrafs anteriors, es podria resumir la televisió púbica en una equació simple = àmbit públic + servei social. A mi no m'importa la publicitat, crec que a hores d'ara el públic ja està acostumat, però sí que els dissabtes hagi de tragar el Mira quién baila. I em crispa que es posin tantes medalles per emetre l'únic programa d'opinió que tenen, 59 segons, perquè a sobre que reben diners d'on els hi plau, és l'únic indici de qualitat que es pot veure.

La televisió pública hauria de ser la que realment es diferenciés per ser independent, perquè per això la paguem. I no només en política, també en entreteniment. Si l'objectiu és mostrar la realitat del país, quin sigui, doncs ara per ara més val que no la mirem.